Ahir, durant la junta d'avaluació del batxillerat internacional, els representants
dels alumnes reclamaven, justament, més motivació per part del
professorat.
Una professora ha d'intentar motivar les seves alumnes.
Com
ho pot fer?
Amb bones paraules. Feu molta feina, sou molt bones
al·lotes.
És una opció, que no està malament.
Una altra opció és amb
bones notes, que potser és la que més agrada l'alumnat.
Cap d'aquestes dues opcions, m'acaba de convèncer, encara que possiblement són
molt efectives per crear un ambient de classe tranquil, segurament
massa tranquil.
Estudiants, voleu motivació, doncs parlem de feina.
La
motivació no l'hem de cercar tant en les notes, ni en la valoració que
la professora fa de la nostra feina.
La motivació l'hem de cercar en el
que estem aprenent.
El que ens ha de motivar, és adonar-nos
que estem aprenent una cosa que ens agrada, o que ens serà útil, en el
millor dels casos ambdues coses.
El que ens diguin que hem fet una cosa
bé o malament, no ha de ser la base de la nostra motivació, ha de
servir-nos per corregir la nostra forma d'aprendre.
Els que millor sabem la feina que hem fet i el que hem avançat som nosaltres mateixos, els estudiants, sí, els profes també som estudiants.
La valoració més important és la que nosaltres mateixos som capaços de fer de la nostra pròpia feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada